novembre 2019
dissabte, 27 de febrer del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
ELS MEUS AMICS, EL MEU JARDÍ
L'ARRIBADA DE L'ALBERGÍNIA
És avui, que l’Albergínia vindrà a viure al jardí. Hi haurà gelat i pastís per festejar la seva arribada. Tothom vindrà a la festa.
La Patata ja ha arribat i està mirant pel forat de la tanca. La Remolatxa i la senyoreta Blat de Moro són les següents a arribar. Esperen pacientment el seu torn per mirar pel forat de la tanca. Vet aquí que el senyor Col-i-flor arriba.
— Surt d’aquí, que vull mirar —diu donant una empenta a la Patata.
— Això no és just —pensa la Remolatxa—, nosaltres hem arribat abans que ell.
Però la Remolatxa és massa tímida per aixecar la veu i no diu res. La senyoreta Blat de Moro no és pas tímida.
— Això no és just —pensa la Remolatxa—, nosaltres hem arribat abans que ell.
Però la Remolatxa és massa tímida per aixecar la veu i no diu res. La senyoreta Blat de Moro no és pas tímida.
— Perdoneu, senyor Col-i-flor —li diu—, érem aquí abans que vos.
El senyor Col-i-flor no pot creure el que sent.
—Mirareu després d’haver-ho fet nosaltres —continua la senyoreta Blat de Moro sense entrebancar-se —. Apa Remolatxa!, ara et toca a tu.
— Sí, bé, d’acord —diu el senyor Col-i-flor cedint el lloc.
— Com m’agradaria poder dir el que penso com la senyoreta Blat de Moro —pensa la Remolatxa mentre pren posicions.
Mentrestant, els altres arriben amb banderes i pancartes.
— Algú s’apropa!, —crida la Remolatxa— ja la veig!, ja la veig!
Com més s’apropa l’Albergínia, més s’excita tothom.
—Però si és de color porpra!— crida el senyor Col-i-flor.
—És de color porpra — repeteix tothom amuntegant-se a prop de la tanca.
—Què té això de dolent?— pregunta la Remolatxa.
—Això vol dir que no tenim res a veure amb ella — respon el senyor Col-i-flor.
—Només perquè és de color porpra? — diu la senyoreta Blat de Moro.
—Sí! —replica el senyor Col-iflor—. Prohibit de parlar amb ella, tothom a casa seva immdiatament.
—I el gelat?— pregunta el Tomàquet.
—Res de gelat— replica el senyor Col-i-flor.
—Mirareu després d’haver-ho fet nosaltres —continua la senyoreta Blat de Moro sense entrebancar-se —. Apa Remolatxa!, ara et toca a tu.
— Sí, bé, d’acord —diu el senyor Col-i-flor cedint el lloc.
— Com m’agradaria poder dir el que penso com la senyoreta Blat de Moro —pensa la Remolatxa mentre pren posicions.
Mentrestant, els altres arriben amb banderes i pancartes.
— Algú s’apropa!, —crida la Remolatxa— ja la veig!, ja la veig!
Com més s’apropa l’Albergínia, més s’excita tothom.
—Però si és de color porpra!— crida el senyor Col-i-flor.
—És de color porpra — repeteix tothom amuntegant-se a prop de la tanca.
—Què té això de dolent?— pregunta la Remolatxa.
—Això vol dir que no tenim res a veure amb ella — respon el senyor Col-i-flor.
—Només perquè és de color porpra? — diu la senyoreta Blat de Moro.
—Sí! —replica el senyor Col-iflor—. Prohibit de parlar amb ella, tothom a casa seva immdiatament.
—I el gelat?— pregunta el Tomàquet.
—Res de gelat— replica el senyor Col-i-flor.
—I la festa?— pregunta la Remolatxa.
—Res de festa, cadascú a casa seva— ordena el senyor Col-i-flor.
—Jo volia córrer amb ella— diu el Rave decebut.
—Jo volia ser amiga seva — diu la Ceba.
—Tot això només perquè és de color porpra? — insisteix la Fava
—Tothom a casa seva!— cridael senyor Col-i-flor una vegada més.
Tothom es treu el barret, despenja les pancartes i se’n torna a casa.
—Res de festa, cadascú a casa seva— ordena el senyor Col-i-flor.
—Jo volia córrer amb ella— diu el Rave decebut.
—Jo volia ser amiga seva — diu la Ceba.
—Tot això només perquè és de color porpra? — insisteix la Fava
—Tothom a casa seva!— cridael senyor Col-i-flor una vegada més.
Tothom es treu el barret, despenja les pancartes i se’n torna a casa.
Quan l’Albergínia arriba al forat de la tanca, no queda ningú per rebre-la.
Aquest conte pertany al programa educatiu "Els meus amics, el meu jardí"
Generalitat de Catalunya
Departaments de Sanitat i Benestar Social
divendres, 19 de febrer del 2010
dissabte, 13 de febrer del 2010
divendres, 12 de febrer del 2010
dilluns, 8 de febrer del 2010
ARRIBA EL CARNESTOLTES!!
CARNAVAL DE Pel·lícula (PREGÓ)
Canroquens i canroquenques
nens i nenes,
petits i grans,
ha arribat el carnestoltes
i porta uns bons plans.
És aquest any... DIRECTOR
de cinema.... “és clar”
i ens vol comunicar
que a la nostra escola
una “peli” vol rodar.
Encara que hi hagi obres,
per l’escola passejarà,
buscant el millor guió i
els millors professionals.
Els tècnics i els escenaris,
els millors actors i actrius,
hem d’estar molt preparats
si volem ser seleccionats.
Pel·lícules infantils,
preparen els més petits.
Els Pirates i Harry Potter
a primer han escollit.
I a segon volen ser
El Zorro i els Mosqueters.
L’oest americà arriba
amb els de tercer.
I ballen amb Fama i Grease
els nens i nenes de 4rt.
Cleopatra i el món egipci
assagen els de cinquè,
i els de sisè, que ja se’n van
son Charlotte, L’exorcista i 300.
No us oblideu
que estem a Carnaval
i una consigna
us haig de donar.
Escolteu bé la primera:
demà, dimarts
amb les sabates diferents
heu d’anar.
I per acabar, RECORDEU:
teniu tota la setmana,
per practicar la funció,
y divendres a la tarda
hauré pres la decisió.
XIVARRI I.... ACCIÓ !!!!
VISCA CARNESTOLTES!!!
dissabte, 6 de febrer del 2010
dilluns, 1 de febrer del 2010
EL LLENGUATGE DE SIGNES
La setmana passada van fer a l'escola un taller molt interessant sobre "EL LLENGUATGE DE SIGNES" per a persones sordes. L'activitat la va portar a terme l'Elena , una senyora sorda, que ajudada per dues senyores més ens van explicar un munt de coses sobre aquest sistema de comunicació. Va ser molt divertit i tots els nens i nenes de cinquè van participar. És realment impresionat com fan de senzill, un sistema de comunicació que per a nosaltres sembla tant i tant dificil.
Els nens i nenes de cinquè i les seves tutores agraeixen aquest ensenyament i han recollit aquest video com a mostra del seu reconeixement.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Gràcies per visitar-nos
