dimarts, 23 de febrer del 2010

ELS MEUS AMICS, EL MEU JARDÍ

L'ARRIBADA DE L'ALBERGÍNIA

És avui, que l’Albergínia vindrà a viure al jardí. Hi haurà gelat i pastís per festejar la seva arribada. Tothom vindrà a la festa.
La Patata ja ha arribat i està mirant pel forat de la tanca. La Remolatxa i la senyoreta Blat de Moro són les següents a arribar. Esperen pacientment el seu torn per mirar pel forat de la tanca. Vet aquí que el senyor Col-i-flor arriba.

— Surt d’aquí, que vull mirar —diu donant una empenta a la Patata.
— Això no és just —pensa la Remolatxa—, nosaltres hem arribat abans que ell.

Però la Remolatxa és massa tímida per aixecar la veu i no diu res. La senyoreta Blat de Moro no és pas tímida.

— Perdoneu, senyor Col-i-flor —li diu—, érem aquí abans que vos.

El senyor Col-i-flor no pot creure el que sent.

—Mirareu després d’haver-ho fet nosaltres —continua la senyoreta Blat de Moro sense entrebancar-se —. Apa Remolatxa!, ara et toca a tu.
— Sí, bé, d’acord —diu el senyor Col-i-flor cedint el lloc.
— Com m’agradaria poder dir el que penso com la senyoreta Blat de Moro —pensa la Remolatxa mentre pren posicions.

Mentrestant, els altres arriben amb banderes i pancartes.

— Algú s’apropa!, —crida la Remolatxa— ja la veig!, ja la veig!

Com més s’apropa l’Albergínia, més s’excita tothom.

—Però si és de color porpra!— crida el senyor Col-i-flor.
—És de color porpra — repeteix tothom amuntegant-se a prop de la tanca.
—Què té això de dolent?— pregunta la Remolatxa.
—Això vol dir que no tenim res a veure amb ella — respon el senyor Col-i-flor.
—Només perquè és de color porpra? — diu la senyoreta Blat de Moro.
—Sí! —replica el senyor Col-iflor—. Prohibit de parlar amb ella, tothom a casa seva immdiatament.
—I el gelat?— pregunta el Tomàquet.
—Res de gelat— replica el senyor Col-i-flor.

—I la festa?— pregunta la Remolatxa.
—Res de festa, cadascú a casa seva— ordena el senyor Col-i-flor.
—Jo volia córrer amb ella— diu el Rave decebut.
—Jo volia ser amiga seva — diu la Ceba.
—Tot això només perquè és de color porpra? — insisteix la Fava
—Tothom a casa seva!— cridael senyor Col-i-flor una vegada més.

Tothom es treu el barret, despenja les pancartes i se’n torna a casa.


Quan l’Albergínia arriba al forat de la tanca, no queda ningú per rebre-la.




Aquest conte pertany al programa educatiu "Els meus amics, el meu jardí"

Generalitat de Catalunya
Departaments de Sanitat i Benestar Social



dissabte, 13 de febrer del 2010

dilluns, 8 de febrer del 2010

ARRIBA EL CARNESTOLTES!!







CARNAVAL DE Pel·lícula (PREGÓ)

Canroquens i canroquenques

nens i nenes,

petits i grans,

ha arribat el carnestoltes

i porta uns bons plans.

És aquest any... DIRECTOR

de cinema.... “és clar”

i ens vol comunicar

que a la nostra escola

una “peli” vol rodar.

Encara que hi hagi obres,

per l’escola passejarà,

buscant el millor guió i

els millors professionals.

Els tècnics i els escenaris,

els millors actors i actrius,

hem d’estar molt preparats

si volem ser seleccionats.

Pel·lícules infantils,

preparen els més petits.

Els Pirates i Harry Potter

a primer han escollit.

I a segon volen ser

El Zorro i els Mosqueters.

L’oest americà arriba

amb els de tercer.

I ballen amb Fama i Grease

els nens i nenes de 4rt.

Cleopatra i el món egipci

assagen els de cinquè,

i els de sisè, que ja se’n van

son Charlotte, L’exorcista i 300.

No us oblideu

que estem a Carnaval

i una consigna

us haig de donar.


Escolteu bé la primera:

demà, dimarts

amb les sabates diferents

heu d’anar.

I per acabar, RECORDEU:

teniu tota la setmana,

per practicar la funció,

y divendres a la tarda

hauré pres la decisió.

XIVARRI I.... ACCIÓ !!!!

VISCA CARNESTOLTES!!!





dilluns, 1 de febrer del 2010

EL LLENGUATGE DE SIGNES

La setmana passada van fer  a l'escola un taller molt interessant sobre "EL LLENGUATGE DE SIGNES"  per a persones sordes.  L'activitat la va portar a terme l'Elena , una senyora sorda, que ajudada per dues senyores més ens van explicar un munt de coses sobre  aquest sistema de comunicació. Va ser molt divertit i tots els nens i nenes de cinquè van participar. És realment impresionat com fan de senzill, un  sistema de comunicació que per  a nosaltres sembla tant i tant dificil. 

Els nens i nenes de cinquè i les seves tutores agraeixen aquest ensenyament i han recollit aquest  video com a mostra del seu reconeixement.

dissabte, 30 de gener del 2010

30 de Gener de 2010

Els nens i les nenes de 5è hem fet aquest senzill mural. És la nostra petita aportació en aquest dia. Pensem que ja n'hi ha prou de morts injustificades i volem un futur sense guerres, sense injustícies, sense volència... perquè la guerra no és el camí per aconseguir la pau i demanem als adults que lluitin per un mon lliure, solidari, just... Nosaltres som el futur i estem disposats a col·laborar per aconseguir tot allò que desitgem.



diumenge, 24 de gener del 2010

DIA ESCOLAR DE LA PAU

PAU CASALS

Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU - 24 d’octubre de 1971

"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya".




PODEU ESCOLTAR "IMAGINE" DE John Lennon


dissabte, 23 de gener del 2010

Keith Haring


Keith Haring (4 de maig 1958-16 de febrero 1990) fou un artista i un activista social nord-americà, els treballs del qual responien a la cultura del carrer al Nova Cork dels anys 80.
Va néixer a Pennsilvània però va créixer a Kutztown, i li interessà l'art de ben petit. Des de l'any 1976 al 1978 va estudiar disseny gràfic a "The Ivy School of Professional Art", una escola de belles arts i publicitat.. Keith es traslladà a la ciutat de Nova York, on va rebre una gran inspiració de l'art del graffiti, i a més va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals "School of Visual Arts".

Va assolir atenció del públic per primer cop amb els seus dibuixos de guix en el metro de Nova Cork. A partir de l'any 1980, va organitzar exposixions, va participar a l'exposició del Times Square i va dibuixar per primer cop animals i cares humanes. L'any 1981 va esbossar els seus primers dibuixos de guix sobre paper negre i plàstic pintat, metall i objectes trobats.

L'any 1984 va pintar murals sobre parets a Melbourne, Sydney, Rio de Janeiro, Minneapolis i Manhattan. El 1985 va començar a pintar sobre tela…

La imatgeria de Haring ha esdevingut un llenguatge visual del segle XX reconegut arreu del món. La Fundació Keith Haring, , continua el llegat de Keith Haring fent donatius a organitzacions d'infants.

dissabte, 16 de gener del 2010

HOME DE VITRUVI


Home de Vitruvi

 L'home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos d'arquitecrura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el seu nom.
També es coneix com el Cànon de les proporcions humanes.

ANÀLISI DEL DIBUIX: El dibuix està realitzat a llapis i tinta i mesura 34,2 x 24,5 cm. A l'actualitat forma part de la col·lecció de la Gallerie dell’Accademia de Venecia..
El quadrat està centrat en els genitals, i el cercle al melic. La relació entre el costat del quadrat i el radio del cercle és la secció àuria. Per a Vitruvi el cos humà està dividit en dues meitats pels òrgans genitals, mentre que el melic determina la secció àuria. Al nadó, el melic ocupa una posició mitjana i amb el creixement migra fins la seva posició definitiva en l'adult.
En correspondència amb les notes del propi Leonardo a l'Home de Vitruvi es donen d'altres relacions:
  • Un palmell equival a l'amplada de quatre dits.
  • Un peu equival a l'amplada de quatre palmells (12 polzades).
  • Un avantbraç equival a l'amplada de sis palmells.
  • L'alçada d'un home són quatre avantbraços (24 palmells).
  • Una passa és igual a un avantbraç.
  • La longitud dels braços estesos (envergadura) d'un home és igual a la seva alçada
  • La distància entre el naixement dels cabells i el mentó és un dècim de l'alçada d'un home.
  • L'alçada del cap fins el mentó és un vuitè de l'altura d'un home.
  • La distància entre el naixement dels cabells a la part superior del pit és un setè de de l'alçada d'un home.
  • L'alçada del cap fins al final de les costelles és un quart de l'alçada d'un home.
  • L'amplada màxima de les espatlles és un quart de l'alçada d'un home.
  • La distància del colze a l'extrem de la és un cinquè de l'alçada d'un home.
  • La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
  • La longitud de la és un dècim de l'alçada d'un home.
  • La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
  • La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.
  • La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
  • La longitud de la és un dècim de l'alçada d'un home.
  • La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
  • La distància entre el naixement dels cabells i les celles és un terç de la longitud de la cara.
  • L'alçada de l'orella és un terç de la longitud de la cara.
  • La distància des de la planta del peu fins sota el genoll és la quarta part de l'home.
  • La distància des de sota el genoll fins l'inici dels genitals és la quarta part de l'home.
  • L'inici dels genitals marca la meitat de l'alçada de l'home.



L'Home de Vitruvi representat a la moneda d'un euro italiana.
El dibuix també és sovint considerat com un símbol de la simetría bàsica del cos humà i, per extensió, de l'univers en el seu conjunt. Examinant el dibuix pot notar-se que la combinació de les posicions dels braços i cames crea realment setze posicions distintes. La posició amb els braços en creu i els peus junts es veu inscrita en el quadrat sobreimprès. D'altra banda, la posició superior dels braços i les dues de les cames es veu inscrita en el cercle sobreimprès. Això il·lustra el el principi que al canvi entre les dues posicions, el centre aparent de la figura sembla moure's, però de fet el melic de la figura, que és el centre de gravetat veritable, roman immòbil.





dijous, 7 de gener del 2010

HI TORNEM?

Ja s'han acabat les vacances. T@ts hem descansat molt, hem mejat molt i hem fet molt el gandul. Ara tornem a l'escola! El segon trimestre serà molt curt i molt interessant.


Ens veiem demà...

Gràcies per visitar-nos