L'ARRIBADA DE L'ALBERGÍNIA
És avui, que l’Albergínia vindrà a viure al jardí. Hi haurà gelat i pastís per festejar la seva arribada. Tothom vindrà a la festa.
La Patata ja ha arribat i està mirant pel forat de la tanca. La Remolatxa i la senyoreta Blat de Moro són les següents a arribar. Esperen pacientment el seu torn per mirar pel forat de la tanca. Vet aquí que el senyor Col-i-flor arriba.
— Surt d’aquí, que vull mirar —diu donant una empenta a la Patata.
— Això no és just —pensa la Remolatxa—, nosaltres hem arribat abans que ell.
Però la Remolatxa és massa tímida per aixecar la veu i no diu res. La senyoreta Blat de Moro no és pas tímida.
— Això no és just —pensa la Remolatxa—, nosaltres hem arribat abans que ell.
Però la Remolatxa és massa tímida per aixecar la veu i no diu res. La senyoreta Blat de Moro no és pas tímida.
— Perdoneu, senyor Col-i-flor —li diu—, érem aquí abans que vos.
El senyor Col-i-flor no pot creure el que sent.
—Mirareu després d’haver-ho fet nosaltres —continua la senyoreta Blat de Moro sense entrebancar-se —. Apa Remolatxa!, ara et toca a tu.
— Sí, bé, d’acord —diu el senyor Col-i-flor cedint el lloc.
— Com m’agradaria poder dir el que penso com la senyoreta Blat de Moro —pensa la Remolatxa mentre pren posicions.
Mentrestant, els altres arriben amb banderes i pancartes.
— Algú s’apropa!, —crida la Remolatxa— ja la veig!, ja la veig!
Com més s’apropa l’Albergínia, més s’excita tothom.
—Però si és de color porpra!— crida el senyor Col-i-flor.
—És de color porpra — repeteix tothom amuntegant-se a prop de la tanca.
—Què té això de dolent?— pregunta la Remolatxa.
—Això vol dir que no tenim res a veure amb ella — respon el senyor Col-i-flor.
—Només perquè és de color porpra? — diu la senyoreta Blat de Moro.
—Sí! —replica el senyor Col-iflor—. Prohibit de parlar amb ella, tothom a casa seva immdiatament.
—I el gelat?— pregunta el Tomàquet.
—Res de gelat— replica el senyor Col-i-flor.
—Mirareu després d’haver-ho fet nosaltres —continua la senyoreta Blat de Moro sense entrebancar-se —. Apa Remolatxa!, ara et toca a tu.
— Sí, bé, d’acord —diu el senyor Col-i-flor cedint el lloc.
— Com m’agradaria poder dir el que penso com la senyoreta Blat de Moro —pensa la Remolatxa mentre pren posicions.
Mentrestant, els altres arriben amb banderes i pancartes.
— Algú s’apropa!, —crida la Remolatxa— ja la veig!, ja la veig!
Com més s’apropa l’Albergínia, més s’excita tothom.
—Però si és de color porpra!— crida el senyor Col-i-flor.
—És de color porpra — repeteix tothom amuntegant-se a prop de la tanca.
—Què té això de dolent?— pregunta la Remolatxa.
—Això vol dir que no tenim res a veure amb ella — respon el senyor Col-i-flor.
—Només perquè és de color porpra? — diu la senyoreta Blat de Moro.
—Sí! —replica el senyor Col-iflor—. Prohibit de parlar amb ella, tothom a casa seva immdiatament.
—I el gelat?— pregunta el Tomàquet.
—Res de gelat— replica el senyor Col-i-flor.
—I la festa?— pregunta la Remolatxa.
—Res de festa, cadascú a casa seva— ordena el senyor Col-i-flor.
—Jo volia córrer amb ella— diu el Rave decebut.
—Jo volia ser amiga seva — diu la Ceba.
—Tot això només perquè és de color porpra? — insisteix la Fava
—Tothom a casa seva!— cridael senyor Col-i-flor una vegada més.
Tothom es treu el barret, despenja les pancartes i se’n torna a casa.
—Res de festa, cadascú a casa seva— ordena el senyor Col-i-flor.
—Jo volia córrer amb ella— diu el Rave decebut.
—Jo volia ser amiga seva — diu la Ceba.
—Tot això només perquè és de color porpra? — insisteix la Fava
—Tothom a casa seva!— cridael senyor Col-i-flor una vegada més.
Tothom es treu el barret, despenja les pancartes i se’n torna a casa.
Quan l’Albergínia arriba al forat de la tanca, no queda ningú per rebre-la.
Aquest conte pertany al programa educatiu "Els meus amics, el meu jardí"
Generalitat de Catalunya
Departaments de Sanitat i Benestar Social
1 comentari:
Gracies per deixarnos representar l´obra va ser divertit i amb lo que m´agrada sobreactuar, oii?
jeje
Publica un comentari a l'entrada