L’ARBRE DELS PROBLEMES
Una vegada vaig contractar un fuster per ajudar-me a arreglar una vella granja de fusta. Durant el seu primer dia de treball, se li va espatllar la talladora elèctrica cosa que li va fer perdre una hora de feina, i a més a més, després la seva camioneta no arrancava, així que jo el vaig haver d’acompanyar. Tot eren problemes per a ell.
Mentre el duia a casa no va dir ni paraula, pensant en tots els problemes que tenia i els maldecaps que portava a dins. Quan ja havíem arribat i es dirigia a peu cap a la porta de casa seva, es va aturar davant d’un arbre i va tocar amb les mans les puntes de les branques. I llavors va seguir cap a casa seva amb una cara totalment transformada, una rialla d’orella a orella i uns ulls brillants d’alegria que no semblava el mateix.
A l’endemà vaig demanar-li què feia amb aquell arbre que li havia canviat la cara. Em va contestar que era el seu arbre dels problemes: abans d’entrar a casa, hi penjava els problemes i els maldecaps i els recollia al matí abans d’anar cap a la feina. Va justificar-ho dient-me que els altres no eren culpables dels seus problemes i els seus maldecaps, i que per no fer-ho pagar als altres els penjava a l’arbre. I el més curiós és que em deia que després d’estar amb la seva família sense problemes, pels matins quant anava a recollir-los, no n’hi havia tants com pensava haver-hi penjat el dia abans.
HEM DE PENSAR EN LES SOLUCIONS I NO EN ELS PROBLEMES.
Una vegada vaig contractar un fuster per ajudar-me a arreglar una vella granja de fusta. Durant el seu primer dia de treball, se li va espatllar la talladora elèctrica cosa que li va fer perdre una hora de feina, i a més a més, després la seva camioneta no arrancava, així que jo el vaig haver d’acompanyar. Tot eren problemes per a ell.
Mentre el duia a casa no va dir ni paraula, pensant en tots els problemes que tenia i els maldecaps que portava a dins. Quan ja havíem arribat i es dirigia a peu cap a la porta de casa seva, es va aturar davant d’un arbre i va tocar amb les mans les puntes de les branques. I llavors va seguir cap a casa seva amb una cara totalment transformada, una rialla d’orella a orella i uns ulls brillants d’alegria que no semblava el mateix.
A l’endemà vaig demanar-li què feia amb aquell arbre que li havia canviat la cara. Em va contestar que era el seu arbre dels problemes: abans d’entrar a casa, hi penjava els problemes i els maldecaps i els recollia al matí abans d’anar cap a la feina. Va justificar-ho dient-me que els altres no eren culpables dels seus problemes i els seus maldecaps, i que per no fer-ho pagar als altres els penjava a l’arbre. I el més curiós és que em deia que després d’estar amb la seva família sense problemes, pels matins quant anava a recollir-los, no n’hi havia tants com pensava haver-hi penjat el dia abans.
HEM DE PENSAR EN LES SOLUCIONS I NO EN ELS PROBLEMES.
BONES VACANCES!
2 comentaris:
gràcies i igualment (per les bones vacances). El curs vinent es dirà bloc de sisè?
Gracies per aqest any tant bo.
M'ha encantat qe la Carme aji sigut la meva tutora la Perfe com a mestre de castella també m'ha agradat molt.
Tambe m'agradaria donarli les gracies a tots els meus Companys i Companyes.
Moltisimes gracies per aquest any tant bo.
Petons Gemma.
Bones VACANSESSSSS!!!
Publica un comentari a l'entrada